Després d'un any complicat, reflexionem amb l'equip FNG sobre els canvis i les conseqüències que ha portat amb si la pandèmia i com s'han viscut tots aquests mesos des de les diferents delegacions.

Al març de 2020 s'iniciava un estricte confinament que paralitzava el país i venia acompanyat únicament d'incertesa i nerviosisme. El sector de transport de mercaderies, juntament amb altres sectors, es considerava un sector essencial i, com a conseqüència, mantenia l'activitat. Poc s'assemblava, no obstant això, a l'activitat dels mesos anteriors. D'un dia per a un altre, no sols canviava la manera de treballar sinó també la dinàmica d'interacció entre els treballadors. De tot això, hem parlat amb Joan Martorell del departament de trànsit de la delegació de Mallorca.

Per a començar, Joan ens explica breument com va canviar el dia a dia de l'activitat amb l'arribada de la pandèmia.
La situació va anar evolucionant amb el pas de les setmanes. A l'inici de la pandèmia, hi havia molta incertesa. Com tot va canviar d'un dia per a un altre, crec que tots ens vam espantar una mica, no sabíem què anava a passar, no podíem sortir de casa, hi havia gent que ja no podia anar a treballar, no hi havia ningú en les carreteres. Va ser un impacte molt fort.

Per sort, nosaltres vam continuar treballant. En quant al dia a dia a l'empresa, tot va ser un canvi continu, anàvem adaptant-nos al que anaven dient les fonts oficials i adoptant totes les mesures de seguretat necessàries. L'empresa ràpidament ens va facilitar tant pots de gel hidroalcohòlic com a guants i màscares i vam començar a fer torns de treball de matí i tarda perquè hi hagués el menor nombre de persones possibles treballant alhora.

Comentem els reptes que va compotar treballar per torns
Va ser tot un canvi. Abans de la pandèmia, estàvem molt acostumats a treballar tots junts i a estar en contacte, per la qual cosa treballàvem de forma molt àgil i si hi havia qualsevol problema, el resolíem al moment. Amb l'arribada del virus, de sobte, vam deixar de veure'ns i això va portar una mica d'incertesa.

Malgrat això, a nivell operatiu ens vam organitzar molt bé i no va haver-hi problemes. Els del matí deixàvem per escrit el que havíem fet per als companys de la tarda o ens trucavem ràpidament si quedava algun tema per resoldre o algun dubte. A més, vam poder fer els torns compensats, tenint en compte la situació de cadascun i els horaris que li anaven millor segons les seves obligacions familiars, perquè tots estiguéssim a gust.

En finalitzar el torn del matí, entrava una empresa de desinfecció professional per a desinfectar l'oficina completament abans de l'entrada del següent torn i això ens donava molta tranquil·litat.

En quant a la resta de les mesures que es van prendre per a prevenir els contagis entre el personal, Joan ens explica el següent.
Des del minut un, vam tenir a la nostra disposició gel hidroalcohòlic, màscares i guants i es van crear protocols interns per a evitar l'acostament i reunions en les zones comunes.

El ser menys gent treballant alhora, a més de totes les mesures sanitàries que preníem (i continuem prenent), ens transmetia seguretat a l'hora d'anar a treballar en plena pandèmia. Des del principi vaig pensar, “l'empresa té en compte la salut dels treballadors”. Si no hagués estat per tot això, crec que ens haguéssim sentit molt més vulnerables.

Amb l'arribada de les vacunes, segur que tot va a millor però encara així crec que l'ús de la màscara en llocs tancats serà un costum que es quedarà amb nosaltres per un temps, com ja passa en molts altres països, igual que el gel hidroalcohòlic que ha passat a ser part ja de les nostres vides.

Ressaltant els aspectes “positius” o les oportunitats que ha pogut portar la pandèmia.
El més positiu que ha portat aquesta situació ha estat l'adonar-se que el treball que fem és molt més important del que es pensa. Fins i tot jo mateix que porto anys en el sector, enguany li he donat més importància que mai al transport i crec que, com jo, la resta de la societat ha pogut veure-ho també. Si no passen coses així, no t'adones.

No hem parat ni un dia perquè no faltés de res en els comerços de primera necessitat, la indústria, els hospitals, etc., i perquè tota la mercaderia que es movia arribés al seu lloc a temps i, com a conseqüència, la gent s'ha adonat de l'important que és el servei que oferim i del valor que té per a evitar el desproveïment. Només cal recordar el que va passar amb el paper higiènic!

En preguntar-li sobre el més destacat que ha pogut viure durant aquests mesos en el treball
Sens dubte, els lliuraments de epis (equips de protecció individual) i desfibril·ladors que hem fet. El poder ajudar a coordinar els lliuraments a primera hora als hospitals, on hi havia personal sanitari desesperat per la falta de màscares o guants… És emocionant ser part d'una cosa així.

No et perdis res, segueix-nos a Facebook, Twitter i Linkedin.